Llum del món
Llum al món, origen d’un sol vol,
d’un sol sol, d’una duna antiga,
dorada i desèrtica, fada eterna.
Llum al món, de diables esotèrics,
entreveient les passes ja exhaustes,
de les nimfes enigmàtiques, i tendres,
que segueixen, complertes, a les cales,
a les cartes, d’arcans salvatges, savis,
com avis avisats d’allò imprevisible,
que el món s’encarrega d’ocultar.
Llum al món, llum als nous horitzons,
als nous mons, que s’ho miren, nus,
sense fer soroll, sense sentir-nos sols,
quan la solitud arriba a besar el somni,
i creiem que tot s’atura, tot es limita,
delimitant les línies ocultes i críptiques,
d’una terra, d’un planeta, que somnia,
la terra té un somni… Lluitem amb ella!
La llum de la terra, del món, ens espera.
que bonic ,cada dia em sorprens Dani…..ets el millor
Preciós
ummm…que bonic despertar amb aquesta meravella ….Gracies DANI….