Posem
Posem, per un moment,
que t’escric les paraules,
justes, les que fan falta,
aquelles per les que poetes,
escriptors, han estat lluitant,
posem que surten de mi,
frases lliures, sense lligams.
Que ens facin veure cada llum,
que som els últims i els primers,
per qui el llenguatge és emprat.
I et dono aquests versos, ja vius,
i imagina que som els únics,
els qui escoltem el ritme i el so,
parar-se, aturar-se, per un moment,
o per sempre, buscant un sol instant,
on no trobar-nos estranys ni forans.
Entre el que escric, el que ara sents,
i el que podríem estar vivint junts,
si trobés aquella frase exacte,
aquella paraula tant ajustada,
que potser t’escric ara,
amb prous motius vius,
amb prou por d’equivocar-me,
potser és aquesta por, l’error,
que em fa sentir la paraula a dir.
Comentaris»
No comments yet — be the first.