jump to navigation

Poesia en serveis mínims

Quan ens aturem els foments tremolen,
arreu de la ciutat neixen i corren, masses,
mai suficients, veiem que no n’hi ha prou,
quan potser sobren les ànsies adormides,
quan potser passem per les terres estranyes,
al travessar el portal entre la feina i la casa,
quan ens adormim a les liles cales vives.

Vius dins el niu, transpires, sospires,
poesia en serveis mínims i ni un cèntim,
pres per la cobdícia de política i economia,
volgut aixafar per un sistema decrèpit capitalista,
poesia en serveis mínims i ja no hi haurà més versos.

(Avui)

Anuncis

Comentaris»

No comments yet — be the first.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: