Poesia en serveis mínims
Quan ens aturem els foments tremolen,
arreu de la ciutat neixen i corren, masses,
mai suficients, veiem que no n’hi ha prou,
quan potser sobren les ànsies adormides,
quan potser passem per les terres estranyes,
al travessar el portal entre la feina i la casa,
quan ens adormim a les liles cales vives.
Vius dins el niu, transpires, sospires,
poesia en serveis mínims i ni un cèntim,
pres per la cobdícia de política i economia,
volgut aixafar per un sistema decrèpit capitalista,
poesia en serveis mínims i ja no hi haurà més versos.
(Avui)
Anuncis
Comentaris»
No comments yet — be the first.