jump to navigation

Màgia i més

BARREJA, BARREJA BARREJADA, BARREJADES BARREJÀREM, BARREJA’M

VERS DARRER VOL DOLÇ

POESIES, ASSAJOS I MÉS (I) / POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

CASALASAC / ONALLETSAC

Quan més ens cal, arriba la sort,
volta la terra, espirals eterns,
que broten deslliurats, nus,
a les darreres portes del sol,
quan encara no hi ha res al món
per a les tortes voltes esquives,
que transiten solitàries i lliures.

Arriba, quan més ens cal, la llum,
la màgia dels dies que transiten,
entre les paraules mai sentides,
pressentides, a les illes liles,
l’ales sinuoses, deslliurades,
quan encara no entreveiem…

La veu entre la veu, que mira,
que sent, quan batega, i dorm.

Arriba, quan més ens cal, el fanal,
la llum erràtica de les vides tortes,
les dolces harmonies de les fades,
de les nits tranquil·les, a la tarda,
a la mirada d’un hivern indomable.

Lluita i revolució, estels de passió,
agradable solució, per veure món,
de llums arreu, arreu del món,
de la terra, que sent i batega,
per nosaltres, ànimes d’animals.

Enlairem un sol gest, el primer,
a les darreres portes del ser,
quan ja no quedi res més,
i s’alci el sol amb la mirada.

Som fada i estel, hora bruixa,
dolç embruix, de nit diürna,
arriba, arriba la lluna màgica,
quan més ens calia, feia falta,
aquesta mirada que tens, feta,
penetrant-me, m’arriba la màgia.

Has arribat, el més preuat, amor etern,
has arribat, mai faràs del cel l’infern,
seràs llum blava, taronja, ben rodona,
una ona, la dona, lluna i astres, alada.

I ets fada, embruix de bruixa i bruixot,
dins bombolles de sabó, que esclaten,
i dansen, enllà les albes, ben lliures.

Arribes, quan em cals, vers exacte,
mil·limètric, simètric, mimètic i lliure,
sentida, viscuda, dins la pluja,
de mots, de rialles, de la tarda,
immensa, de mar eterna, i dolça.

Salada, fent de mirades les cales,
que s’adormen, dins de les onades,
deslliurades, com fades alades nues.

Arriben les imatges d’un passat difús,
concretes són les línies de les llums,
il·luminen les mines esperits lliures.

Arriba ara, quan més ens cal, la llum.

Comentaris»

1. isabel perpinyà - 24 Març 2010

super xulo , ja saps que m´agrada molt.. sense paraules , Daniel!!

2. Daniel Ferrer i Esteban - 24 Març 2010

Moltíssimes gràcies, Isabel!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: