Màgica Llum
S’encèn la paraula, entre horitzons,
plàcids, a la mirada, ets el meu somni,
la poció justa de la història, allà on anar,
a parar, si un dia ens cal fer-ho, sentir-ho.
I no vull desconfiar, de la llum darrera,
la primera era un orgasme de barreges.
Aquest segon temps, aquest instant de la història,
és un moment clau, on anar a trobar-nos, ja nus…
…Allà on et despulles, sense xarxes,
sense res que ens pugui sorprendre…
I aquesta carta oberta té la certesa de ser,
per ella mateixa, una sola deessa.
Un mirall de pau i llum, màgiques,
que s’estirin els versos, per a veure’ns,
complerts, assentir, sentir, somniar.
Revolucionar-nos, en ple cicle,
en un canvi de guions, de guies,
per a sentir, de nou, la màgia de la llum.
Aquestes pàgines seran prosàiques,
per bé que el vers s’estira força.
Serà per la poesia dolça,
inclosa, a la prosa,
feta sense pressa,
ara, després de mesos,
i setmanes, nues.
Que entraven, pam a pam,
pas a pas, a la llum més reveladora,
al far, a un desert daurat, ones càlides.
(Poema, fins ara inèdit a la xarxa, que dóna nom al llibre)
MÀGICA LLUM 
Molt bonic!!!!!!!
Felicitacions noble poeta!!!
Una abraçada,
Che