jump to navigation

Un dia qualsevol

Alço el vol, un dia qualsevol,
me’n vaig del món, en un segon.
Volo més enllà del cel i els estels,
em submergeixo en els núvols liles,
m’estimbo en el sol que fa de farola,
entre les ones d’un mar a la mirada,
que s’ho mira ben enamorada,
torno a besar la tendra fada,
allà dalt, a l’univers galàctic,
passo les hores sense rumb,
no tinc nord, tampoc acords,
escric com navego pel firmament,
signo exemplars de llibres massa vells,
em desfaig, ja sóc mort, dins del món sense creu,
i em veus, em veus a la profunda cova del cel de mel,
allà on hi dormen les ànimes que mai no tenen preu,
i t’alces, et calces, et vesteixes d’estrella per arribar,
aquí, endins, on les ones besen la mar, on vessen,
on es desperten, on s’alimenten, on s’engresquen,
massa ocupades en elles mateixes com en tu,
massa adormides per dir-te una paraula,
dins les aules de les velles dames,
en un escac sense escac i mat,
sense pèrdues ni guanys,
en unes taules contínues,
continues, i elles ben nues,
ones silencioses de cap a peus,
sigil·loses i melindroses,
com un ball antic,
ancestral dansa
d’un dia qualsevol,
quan junts alcem el vol.

Comentaris»

1. pilar vila - 8 Novembre 2010

Moltes gràcies Daniel per aquesta poesia tan bonica i profunda, m´ha emocionat al recordar les persones que jà han alçat el vol a la meva vida.

Una forta abraçada:

PILAR.

2. Montse - 9 Novembre 2010

precios ,encisador ..i em vaig emocionar tant que ahir no vaig posar comentari ho fare ara ….vaja com tots els que he llegit de tu Dani …pero aquet m’ha arribat al cor ….

3. somniturquesa - 9 Novembre 2010

Alces el vol quan tu vols
allunyant-te a poc a poc,
més enllà del temps,
més enllà de tot.
Alces el vol.

Sobrevoles cervells persistents,
il·lumines estels omnipresents,
nedes per mars de lluna i sal
somnies núvols de fum
ràpids com la llum.

I les faroles totes soles
et fan companyia a la nit
buida de lluna i sentit
que cerca la mirada
perduda i cansada
de caminar per l’andana
d’un tren que no arriba mai.

I l’espera fa de la tendresa
un collaret de perles
una per cada t’estimo
una per cada bes.
Amor etern.

L’univers d’un sol vers
que gira sense rumb
matemàticament dret,
el·líptic moviment
que mou la ment.

Un cop mort les flors
enterren el teu cos,
dins la cova del meu cor.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: