Cesk
Casa meva és casa teva,
ens llevin la casa, tenim la terra.
El meu món és el teu món,
ens llevin el món, ho som tot.
Tot i tot, som un sol mot,
un sol tot, un sol món.
Ni muts ni vells,
bells i valents.
I de vells, eterns.
Cesk, nom alliberat,
lliure, dins el combat.
La teva força
és la nostra força.
Estrella al vent,
mot valent, roig, latent.
Tombarem l’ordre del poder,
una nova imatge ens mira, atents.
Somriu la vela llatina,
dins la cantina, dins la mina.
S’ho mira, l’illa lila,
tantes vegades repetida.
I encenc un vers, per tu,
amb un acord, bell record.
Cor a cor, vibrarem, encenem,
com o fa la pell al vent, guanyarem.
Emociones les ones, mai soles,
la mar en calma, mirada alada.
Revoltes i voltes, soltes les portes,
broten, somriuen i tronen.
Ho som, ho serem, eterns,
vela a vela, rem a rem.
Vencerem, no sucumbirem.
Cesk, mà a mà,
sempre esperem.
Literatura, música,
terra, llengua, estels.
I la llengua nua i molla
amb la lluita, mai sola.
Ets l’afany, any a any,
encendrem la falç.
D’or d’argent,
de foc ardent.
Ets pur foc,
revolució!
Està molt bé, molt encertat. Felicitats i salutacions, company!
Gràcies, Jordi, què bé que t’hagi agradat! 🙂
Daniel,
M’ha agradat molt el teu poema. Gràcies per fer-los públics.
Una abraçada
Moltes gràcies, Maria Teresa, a tu, per llegir-lo, una abraçada!
Un poema amb molta força, molta energia. Un poema de combat, el combat que encara no ha acabat. També el combat que mai acaba perquè és el que porta intrínsec aquest preciós camí que és la vida. M’agrada molt. Felicitats!!!
Moltes gràcies, Pep!!!
Daniel,
Un poema molt adient pel Cesk per com ell és. Força, lluita i llibertat. Acompanyat de 2 grans dons la música i la poesia. Un poema amb molta força.
Una abraçada.
Moltes gràcies, què bé que t’hagi agradat!