jump to navigation

Llum a les fosques

Llum a les fosques, així,
de cop i volta, la foscor,
les ombres lluminoses,
que passegen pel jardí,
abans que arribi la nit,
quan el sol s’alça, nu,
brotant lliure i ben dolç,
traçant universos al vers,
després de la llum nova,
màgica, a les fosques.

Comentaris»

1. Carolina Ibac - 24 Novembre 2009

Breu i intens. Un poema preciós que em transporta a les sinuoses ombres de les vesprades quan la lluna i el sol es donen el relleu.
Una barreja de misteri i incertesa que no em fan sentir incòmoda, ans al contrari, m’envolta d’una certa màgia a les fosques, rodejada d’ombres lluminoses.

2. Daniel Ferrer i Esteban - 24 Novembre 2009

Sí, curt i ras, de soc-arrel, segant passat barrejat, cec de tot allò que em té, més enllà de les paraules, o les idees… Llum a les fosques, quan te’n adones de la dona que tot ho dóna, de l’home que es bolca a la bellesa dels dies i les ones, quan ens transporten… Tantes llums, guanyades amb el temps, amb les albes.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: