Llum de la ciutat
Llum de ciutat a la mirada perduda,
perduren les ànimes foses a la nit,
quan l’esperit creix, ciutat endins,
quan camines pels bassals de llum,
declines el pas, callant a tantes veus,
i t’encantes amb les faroles del demà,
quan abans la llum brotava dins la mel,
detenim el temps, tenim tots els vents,
somniem, eterns, de volta a la teulada,
taula a taula, s’instal·la llum a la façana,
entre el traç segur de la llum tant viva,
entre la falç d’or que brilla al calder,
com un mirall cert, de l’instant primer.
MÀGICA LLUM 
Detenim el temps, a la ciutat
on els segons corren a gran velocitat
i les llums s’encenen i s’apaguen sense parar
infinits puntets lumínics surten dels ruscos
i surten i entren les abelles
ràpides com les estrelles
sense aturar-se
detenim el temps,
tenim el vent
a favor
de tot cor.