jump to navigation

Canvi d’estació i de direcció

Entrem en raó, d’esglaó en esglaó,

d’andana a andana, tot és al seu lloc.

Menys tu, menys jo, que morim,

que sentim, dins el tren, ara de nou.

I som novetat pel revisor de mirades,

de fet mai van aturar-nos les lleis alienades.

I sense més ulls que els de les finestres obertes,

fem volar el cigar, com abans, vies que corren, enllà.

Canvi d’estació, de guió, de direcció, cavi de noms,

de mons, de llums, d’ulls, de mirades, somniades.

Canvi de cerimònies dins les mòmies del son,

que alimenten el somni premonitori de la mort.

I morim, sí, altre vegada i no és la darrera,

morim als braços de la nostra fera.

I ja mai més res serà com aleshores era,

de fet, després de tants instants, som multitud.

Tren que canvia de via, que s’estén cap a la utopia,

ara en som tants que no ens caldrà carrosseria.

Ni sabotatges, tampoc sortides, som la sort de la saviesa,

som el pont que fa rics els marges d’aquell olimp.

Ja saps com ho omplim, pàgines negres de nit,

ja saps som ens estimem, sense marges, arreu.

Ja saps com ens tenim, sense direcció fem camins,

i després de tot, ja saps les coordenades: llibertat somniada.

Anuncis

Comentaris»

1. Carolina Ibac i Verdaguer - 21 febrer 2010

Un poema que augura canvis que ja són palesos en aquestes lletres. Canvia de pell, Daniel, ja és el moment. Cal investigar, provar, arriscar-se a jugar amb les paraules de forma diferent que la de fins ara. Com diuen els profes quan dicten: punt i a part.

Carolina


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: