jump to navigation

Llum dels versos

Versos encesos, al cor de la llum,
escriuen les línies nues de la nit,
mentre escoltes el batec del pit
del somni adquirit, a dins la lluna,
que es dibuixa, diürna, nocturna,
dins les ales de foc de la passió.

Absoluta certesa, tenir-te plena,
adormint-me, dins la mina del sol,
que camina, sense massa rumb,
cap allà on la lluna ja és d’or,
i el mineral de les teves llàgrimes,
són rimes acrobàtiques, pedres,
precises i precioses, sentides,
tant endins, tant endins, nus,
tant propers, tant propers, sols,
i ben arran de la multitud, nua,
i sentint-te entre aquestes línies,
i brotant lliure, abans de la mort.

La vida es tomba al pas de la llum,
és torta la imatge de la tendresa,
despullada, com la fada amagada.

Llum de versos, llums encesos,
mirades que vertebren el verb,
l’univers versàtil, del vèrtex nu.

Despullem el plor i la pell, serens,
llum de versos encesos, i res més.
Res més, res més a dir o anomenar,
els noms es perden entre el xerrar,
entre els ulls senzills de la matinada.

Matinen els tints rojos i negres del sol,
descolorit, acolorit, entre llunes i nits,
llum de versos encesos, ara que dorms,
ara que somniem, desperts i be atents,
a la metzina d’un bressol que ja jeu,
allà, a les nuvoloses esteles dels vols.

I volen lliures, també les nimfes, senzilles,
les més belles de les illes, tant infinites,
tant distintes, entre fulles i tinta, tempta,
el tremp, la trempera, tramuntana eterna.

Llum de versos al vent de les mirades lliures,
mai nos sabrem com començava la barreja,
encara les llums són estranys afanys, mentals.

Cap presó ens matarà, hem escapat de totes,
llum als versos, estesos, del passat o el futur,
fins al final infinit de fisonomies antigues i suaus,
que no es dissolen, dins una mescla mesclada,
a les àncores i les bitàcoles del diable poeta.

Som on es despulla un sol vers, estès a l’univers.

Anuncis

Comentaris»

1. Carolina Ibac - 24 Novembre 2009

Ja no és temps de ser esclaus,
Ens roben la llibertat sense saber-ho,
Ens mirem infinitament lliures,
Amor, tendresa i consol,
lligams de mel i versos,
només volem sobreviure,
sense arrossegar cap dol
de passat tortuós i al vent
que ensopega amb la ment
de les accions dormides al record,
que no podem oblidar, sí perdonar.
Escaparem de totes les presons,
Serem lliures de vicis i enganys,
Purs i blancs, saltarem ponts,
Llum de versos, senyera assenyada,
guia anhelada i alada,
que il·lumina el nostre camí
que de vegades no volem seguir.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: