jump to navigation

Llum del poblat

Llum de finestres obertes i sol als ulls,
de les terrasses internes del poblat nu,
del poblat transparent als ulls del druida,
pas no s’ho estudia, es guia per la soledat,
d’un cor desterrat, a les mines dels oblits,
de totes aquelles coses que no farà més,
de totes aquelles coses que cal eliminar després,
quan ja tot neix i reneix, creix, entre llum i mel.

Llum al poblat, flaire de pastís de maduixes,
baixen les bruixes, sota la llum de la farola,
que s’ancora a la porta de la lluna molla,
nova, que creix, amb força, sense aturar-se.

No moren les calaveres a les places romanes,
s’escapen pel món com monedes soterrades,
entre terra i terra, enterrades, desenterrament,
de cor, cos, ànima, ment, sensació, sentiment,
mor en vida, sentida, tant humida, per dintre.

I llum a la casa, a la casa de cada ànima,
que, mà a mà, amb la lluna enamorada,
és una fada, mai més amagada, que dansa,
i dansa, dansa, dansa, a les mans enamorades.

Llum al poblat, a la llar de les idees establertes,
per elles mateixes, elles soles, i eternes, nues,
i despulles les terrasses per a descobrir terrissa,
som eriçons de mar que fem imatges nues,
diürnes, nocturnes… Llum arreu dels poblats.

Comentaris»

1. Carolina Ibac - 24 Novembre 2009

Un poema interactiu que amb ajut d’hipertextos ens trasllada a poemes del passat penjats de la xarxa virtual. Bona idea!

Daniel Ferrer i Esteban - 27 Novembre 2009

Gràcies, llum dels meus dies, enllaçaré sol i lluna, per veure’t sempre, complerta! 🙂

2. Daniel Ferrer i Esteban - 24 Novembre 2009

Sí, és una idea que vull anar aprofundint, fins i tot creant rutes poètiques, entre línies, per sota i damunt d’elles, enllaçant els mots, els versos, que broten lliures, més enllà de les albes.

3. Carolina Ibac - 24 Novembre 2009

Tot està interrelacionat i més ara amb el món globalitzat. Els teus versos, mots i poemes són un bon mirall de la vida actual i nostra, que ens duu d’aquí cap allà, sense adonar-nos, acabem on ni esperàvem arribar. La roda no para de donar voltes i nosaltres marejats anem salt a salt, més enllà de les albes.

4. Daniel Ferrer i Esteban - 24 Novembre 2009

Cert, tot és relaciona amb tot, què bé que et doni aquesta impressió, aquest mirall, és l’objectiu, la base de la màgica llum, un reflex d’allò que més m’estimo, d’allò que em preocupa, que em motiva, que em fa pensar, que em captiva… En la línia del POESIES, ASSAJOS I MÉS i del BARREJA, però amb una nova perspectiva, més pura, més nítida, encara més transparent, deixant les aigües brutes i estancades enllà el temps, per obrir-nos a la llum, que es revela, i d’hora, és l’hora, massa tard no arribaríem a temps per gaudir-la i viure-la.

Només des de la transparència i la nitidesa podem sentir tant endins la més màgica de les llums, només així aquesta pàgina pot existir.

Gràcies per ser-hi i seguir! T’estimo, com mai, cor a cor, ment a ment, ets pura bellesa, el meu instant futur, infinit i present.

No deixem mai de lluitar, assolirem cada somni!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: