jump to navigation

Llum del sol

Fem la llum del sol junts, nus,
arriben les ones telefòniques,
a les afòniques rimes de la ment,
mentre aturem o no aturem el ser,
de res serviria el raser del futur
si junts no aconseguíssim la tarda,
l’alba a les mirades deslliurades,
suaven tinta els pensadors,
al port i a les platges del sí,
del per sempre, per després…

Tenir-te i no tenir-te, ara sí,
et sento plena, la teva mirada
després de la lluna turquesa,
és la llum del teu vers encès.

Llum del sol on, plegats, el sol s’adorm.

Anuncis

Comentaris»

1. Carolina Ibac - 1 Desembre 2009

Afònica em tens,
sense parar de xerrar,
idees mullant la nostra ment,
sia per telèfon, correu o cara a cara,
escoltant-nos atents, impacients,
sentint profundament només l’ara,
somniant desperts, marcant fites,
i em desfaig quan em mires,
perquè parlem sense paraules,
imaginació plena de faules,
que ens inspiren
per a lluitar junts,
mirant ben amunt,
i allà el sol ens acarona,
els seus rajos ens donen força,
sense ell res tindria sentit,
la drecera seria ben fosca,
i sense colors, el camí a seguir.

El sol i la lluna dormen junts
estimant-se llum a llum.

2. Daniel Ferrer i Esteban - 11 Desembre 2009

Llum a llum, ens estimem, sense solituds,
de plaça en plaça, de mur en mur, junts,
per sempre, afònics, mai agònics, eròtics,
i clars, i somniats, estimats, em tens, tot,
ple, carregat fins ben a dalt de llum molla,
dissolta, per les pàgines que escrius, nues.

Llum a llum, sol i lluna s’adormen, es besen,
d’amor en amor, d’instant a instant, de fer-se,
de tenir-se, més enllà de tots els horitzons,
un amb l’altre, mirada a mirada, fada nua,
instant, màgia, plena, traça, plaça, carrer,
barca, platja, instantània, fotografia, màgica.

El sol i la lluna s’ho miren, ens estimen,
ens estimem davant la seva mirada nua,
som la mar, som la mar i la pluja, quan,
de sobte, es fonen, s’estimen, es besen,
cíclicament, són l’essència de somni, i ment,
purs sentiment, batega la tendresa turquesa,
batega instants que són deslliurats a les albes,
esteses les ales, totes les ales, de les onades,
deslliurades, a les cales, mullades, del demà.

A més, l’infinit etern de la llum molla
és la teva veu amb la meva veu, ara,
telefònicament, abans no acabi la nit.

Jec al teu pit, la lluna ens diu on és la llum,
la llum ens mulla els ulls, màgiques llums,
eterna joia de perfum, de somni, turquesa.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: