jump to navigation

Quan camina la teva llum

Quan camines pels paratges deserts,
quan camina la teva llum arreu,
el món canvia al teu pas cansat,
oprimeixen les línies difuses
versos versàtils i purs, nus,
mentre escrius el teu futur,
al niu de plors i pluja de neu,
mentre camines entre la foscor,
de cor en cor, de cos en cos, nua,
com la llum que vessa per les passes,
quan camines la teva llum és un llaç ple,
entre el recorregut de les hores lliures i liles,
mentre beses el llit del record passatger,
amb la mirada clavada a la natura,
amb la natura clavada a la mirada,
alada, somniada, fada plena i clara,
ara que encara s’enllaça pau i crit,
verses vent i ventre, ben besada,
per aquest temps, l’aire, el fred,
la calor de l’estiu vora el neguit,
el neguit de seguir aquí o fugir,
tot és un paradís als ulls de l’avís,
t’avisen de la teva mort en vida,
t’avisen de la teva vida dins la mort,
tot són corriols de fades que cal superar,
tot són reculls d’encanteris al bosc de l’ahir,
tot és i serà partir, mai patir, mai més lluny d’aquí.

Vora les estrelles hi ha un pas de llum, unes passes,
en elles s’hi reflecteix el fil que uneix el verb i el vers.

Anuncis

Comentaris»

1. somniturquesa - 21 Novembre 2010

El rastre de les meves petjades queden enrere i avancen amb peu més ferm a cada passa.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: