jump to navigation

Llum turquesa


Per Carolina Ibac i Verdaguer

PATEIX SOLA


L’estrella s’havia perdut en el camí.

La pròpia llum havia estat robada.

Les seves ales arrencades.

La seva vida empresonada.

Filla de la natura, pura.

Un dia despertà.

Il·lusió.

Amor.

Desig.

Comprensió.

Al·lucinacions?

Flors i violes foses

Consumides en els versos xops

De llàgrimes soles sense consol, dol.

La lluita no és gens fàcil, costa amunt.

Promeses de futur, tot un munt, lluny.

S’arronsa en si mateixa, tanca els punys.

No depèn d’ella, mai depèn d’ella, merda.

Voltes i tornes, poques i moltes, soltes i potes

Tot allà, mesclat, sense sentit, rodejat, sense molsa.

Negre endins, sense llum màgica, sola.

Violí sense cordes, mut.

Ben tossut

Cabut.

Sense esma.

Hores grises llises,

Lentes, pacients fermes.

I la tristor la desespera, cega.

No veu més enllà, només el dolor, ara.

Arrugues al front, llàgrimes a la cara, rara.

I es pregunta si tot té solució encara?

El temps amb segons d’or que passen

Curen ferides d’ahir que sanen

I les d’avui, demà seran sanades

Experiències de cicatrius curades.

Pensaments i anhels inevitables,

Pateix sola, dona.


Anuncis

Comentaris»

1. Carolina Ibac - 25 Novembre 2009

Gràcies, Daniel, per compartir la meva poesia al teu blog. És tot un honor.

2. Daniel Ferrer i Esteban - 25 Novembre 2009

Gràcies a tu, Carolina! Tot un plaer que fem junts la més màgica de les llums! Agraïments eterns, estimant-te, enllà de tot…

3. Núria - 27 Novembre 2009

Estimat Daniel,

No sé si es vota per aquí, però aquest cop voto per la LLUM TURQUESA.

Has trobat una fada poetessa com tu.

Daniel Ferrer i Esteban - 27 Novembre 2009

Sí, l’he trobada, plenament, em sento molt afortunat, moltes gràcies, Núria.

Vot comptat, Núria!

Moltes gràcies lluminoses!!!

4. Carolina Ibac - 27 Novembre 2009

Ostres, Núria, gràcies per votar el meu poema però… estic a anys llum per arribar a la màgia dels poemes del nostre Daniel.

Daniel Ferrer i Esteban - 27 gener 2010

A anys llum estic jo, d’arribar on la lluna s’emmiralla amb el riu del teu sentir, del teu caminar, molt, molt més enllà.

T’estimo, somni turquesa, has estat el meu despertar, quan pensava que no restaven somnis vas arribar.

Fins a l’eternitat!

5. electra - 28 Novembre 2009

Carolina:
és molt bonic, m’agrada molt.
aquesta manera de poetar, “alliberant” per sobre de tot noms, adjectius, provoca sempre (en qui ho llegim) un doll d’imatges sensorials.
però tu a més deixes anar sempre l’espina dorsal del poema: vull dir que el tema t’hi queda perfilat, i el poema no s’hi difumina (ara penso tb en aquell de la tardor…), crec.
i es perfila tot el tènuement que cal pq aq manera de poetar que feu no perdi la màgia que conté.
felicitats i petons.

6. Anna Maria - 28 Novembre 2009

Carolina:
Em demanes una crítica constructiva. A veure. En primer lloc, el poema m’agrada molt i es llegeix de manera tan fluida que resulta, malgrat la tristor, lleu com un ocell. Tens un estil molt personal i indubtablement expliques experiències pròpies, la qual cosa no impedeix que es puguin extrapolar a altres situacions i a la condició humana en general. És un al·legat a favor de la dona, és un reflex d’allò que injustament moltes pateixen.
És també personal la utilització del llenguatge, sobretot dels substantius i els adjectius finals separats amb una coma de la resta del vers, al qual subratllen i donen rotunditat.
Hi ha, si em permets dir-t’ho, un sol vers que em trontolla. El 4art. pel final: I les d’avui demà seran sanes. No pel contingut, sinó per que trenca una mica la fluidesa de la lectura.
Però m’agrada molt. La unificació del món referenciat amb la poesia. I el sentiment abocat.
Enhorabona.

7. Carolina Ibac - 29 Novembre 2009

Ostres, Ana Maria… M’has deixat sense paraules. Tot just he començat amb la poesia i m’agradaria millorar dia a dia. Per això, necessito de persones com vosaltres, amants de la literatura, m’ajudei a aprendre, a millorar, a evolucionar. Gràcies, Anna Maria, per dedicar-me el teu temps. Una abraçada.

8. Daniel Ferrer i Esteban - 29 Novembre 2009

No és cert, Carolina, la màgia de la llum la dec a tu.

9. Carolina Ibac - 29 Novembre 2009

Elektra, les teves paraules sempre em fan rumiar i aprendre cada cop una mica més. La teva visió experta m’ajuda a entendre’m i entendre la part innata que reflecteixo als poemes sense adonar-me’n. M’encoratgen sempre molt els teus missatges. Gràcies i abraçades.

10. Anna Maria - 29 Novembre 2009

No trobo el vers canviat, Carolina. Serà que no ho miro bé o potser encara no ho has penjat aquí. Bé, ja em diràs.

11. Anna Maria - 29 Novembre 2009

Molt millor. M’agrada.

12. Juli Nevot - 30 Novembre 2009

Aquella dolçor trista del poema em recorda les solituds plenes. La solitud del poeta en els moments de reflexió i en els moments en que las distàncies no són tals. El temps i l’espai queden en segon terma, no semblen existir. Crec que us doneu, ambdos, una llum que, solament vosaltres, us podeu permetre d’il.luminar-vos. Felicitats!. Una sola pregunta se m’acut; una pregunta que moltes vegades us he fet… Podreu venir dimecres vinent a Vivaldi. Si veniu, us prometo un protagonisme especial, juntament amb la Lurdes.

13. Núria D. - 30 Novembre 2009

Jo també voto per aquest.. m’ha encantat!

14. Carolina Ibac - 30 Novembre 2009

Gràcies, Anna Maria per ajudar-me a millorar! 🙂

15. Carolina Ibac - 1 Desembre 2009

Juli, gràcies per les teves paraules, són del tot encoratjadores. Dimecres treballo fins les 15 hores a Vic. Digues-me a quina hora comenceu. I faré tots els possibles tot i que aquesta setmana és bastant complicada i m’aniria molt millor la següent… Bé, ja em diràs el què.
Gràcies de nou per tot el suport!

16. Daniel Ferrer i Esteban - 1 Desembre 2009

Núria D, et comunico que ets la guanyadora del concurs, has estat la darrera en votar i això té premi, demà rebràs el teu poema personalitzat, moltes gràcies per participar!

Daniel

17. Carolina Ibac - 1 Desembre 2009

Gràcies Núria pel teu vot de confiança. M’encanta que t’hagi encantat 🙂
Una abraçadota.

18. Daniel Ferrer i Esteban - 1 Desembre 2009

Juli, vindré amb la Carolina, diga’ns l’hora i tot plegat i allà hi serem…

Salutacions!

19. Núria D. - 1 Desembre 2009

Si m’encanta i el rellegeixo a vegades… i em fa vibrar!!
… em recomforta, m’emociona 😉

FELICITATS!!!

20. Carolina Ibac - 2 Desembre 2009

Ostres, Núria! Felicitats i gràcies per deixar-te endur per les meves emocions plasmades en paraules. Veig que has portat el poema ben endins, a la profunditat de la teva ànima. Gracies per deixar que s’hi colés el meu poema 🙂 Segur que les nostres ànimes s’entenen 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: