jump to navigation

13Decideix!

Entre l’inici i el precipici,

A les darreres formes del vers,

Declinen universos, totes juntes,

Filles diürnes, i nocturnes, nues.

Decidim vèncer, arribant a més,

Més que res, per a ser primers.

Després de les teves passes

Arribaran les meves, tendres.

Revolucionària, endins, enllà,

A les copes de les matinades.

Com una fada alada,

Caminant deslliurada,

A les albades dolces,

De les passes sentides.

Abans res fos conquerit,

Besant la ferdia, endins,

Quan sento l’absència…

…del vers, i del bes…

…de la calma, del després.

Decidim, pel gat negre al carreró fosc,

Decidim, pel mirall trencat de la sala,

Per a totes i cadascuna de les males llunes,

Per a totes les bruixes fosques i esotèriques,

Valentes, de mirada fosca i mot antic.

Decidim mimar el somni,

Passen les imatges,

Properes,

Llunyanes,

A les places,

Decidim volar el carrer,

Fer volar els somnis més enllà,

Volar les ales de les sales clares,

De les llunes blanques, encanteri.

I quan tot això passi, demà passat,

Que passi qui passi, vagi on vagi,

Senti la terra ben endins i clara,

Com la veu de la cultura catalana.

Arribem arreu amb la força del llop,

Del drac, del centpeus, de totes les coses,

Auguris i encanteris de màgica llum,

Allà on ens mullem, llumí de lluna,

Llumí encés que encens la flama,

Abans estimada, terra engendrada,

Batec de llengües, comunicacions rares,

Estranyes, amb éssers opressors,

De reis i estats, de xarxes,

De mentides, perdudes,

A les cales profundes,

De les barriades difuntes.

On la mort ens deixà “bressoletes”,

A les voreres de les carreteres,

Sense poder veure el cap, el tret,

Sense poder identificar la raó del ser,

La naturalesa del lloc, del ser, proper,

Primer, darrer, com una vella dansa.

Mor l’or a la terrible tornada,

No oblidem els tres notes,

Ballen erràtiques les llunes,

S’endinsen, solitàries, les fades,

Negres, de dol, del consol bru, nu,

Ja ho saps, sempre anem a menys,

Anem a més, al somni del després.

Som el vers primer i darrer del matí,

De la tarda encesa, de la promesa.

Ja és aquí la victòria, una dolça nua,

Com l’esperança, la lluita continua.

Comentaris»

1. Xavier Martín i Arruabarrena - 11 Desembre 2009

Que la màgica llum ens acompanyi sempre… fins a la victoria plena!

VISCA CATALUNYA, PÀTRIA LLIURE!

Forta encaixada!
Xavier

Daniel Ferrer i Esteban - 16 Desembre 2009

Que sempre hi sigui! Sempre!!! Fins a l’alliberament! Ja som eterns!!!

La màgia continua! Fins a la victòria, sempre!

2. Juli Nevot - 13 Desembre 2009

La Lluita continua i nosaltres continuarem lluitant fins a fer-nos dignes de la nostra Pàtria!

3. Cristina - 19 Desembre 2009

Amics de llum, fa poc que escric i no en se, tin un bocinet de Llum violeta llum dil.lusió, no és un poema pro crec que té quelcom, si em permeteu us l’enviaré de tot cor i si us agrada el publicaré.

Fins ara

Tina

4. Cristina - 19 Desembre 2009

Fil teixit de seda violeta
Quasi ja és mitjanit.
Apago el llum i tanco el que he reseguit
el llibre de les il•lusions.
Em guardo les últimes paraules del que he llegit:
“fil de seda”.
Entre tant espero m’arribi el son,
només m’il•lustra el cel obert.
Encara és encès el rètol de la Chrysler de l’edifici de’n front,
El tinc enganxat a la persiana, també m’acompanya.
A les dotze i un minut, en mig del silenci, s’apaga el llum
En la Foscor del moment, cerco la ràdio,
sempre està sobre l’altre coixí… a l’altre cantó
però, no la trobo està perduda – potser és a l’altre punta? ….
aixeco els llençols en una revolada i sento que cau,
ha anat a parar baix del llit,
la deixo tranquil•la
i la humitat relativa se m’amuntega solta els ulls.
De sobte, s’escola dins la meva estança,
per entremig de la cortina fina, un fil de lluna plena.
És un fil suau i intens, teixit de seda
té un do especial, m’acarona…
no és una il•lusió, m’abriga i m’obliga.

Daniel Ferrer i Esteban - 19 Desembre 2009

M’ha agradat, té tocs de novel·la, descriptiva, i tocs de poesia, amb metàfores com “un fil de lluna plena”, imatges boniques, que arriben.

Moltes gràcies per compartir-lo, Tina.

Una abraçada de màgica llum!!!

Agraït!

5. Genís Viada Pons de Vall - 15 Març 2010

Des de Vilassar, on vas votar per la LLibertat del teu poble, agraits per la teva magia que ens dona força……seguirem lluitant….espero trovar-te el dia dela victoria…..

Daniel Ferrer i Esteban - 18 Març 2010

Ens trobarem el dia de la victòria, Genís, segur que sí! Serà així! Fins a assolir-la! Sempre!

Endavant vilassarencs! 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: