13Decideix!
Entre l’inici i el precipici,
A les darreres formes del vers,
Declinen universos, totes juntes,
Filles diürnes, i nocturnes, nues.
Decidim vèncer, arribant a més,
Més que res, per a ser primers.
Després de les teves passes
Arribaran les meves, tendres.
Revolucionària, endins, enllà,
A les copes de les matinades.
Com una fada alada,
Caminant deslliurada,
A les albades dolces,
De les passes sentides.
Abans res fos conquerit,
Besant la ferdia, endins,
Quan sento l’absència…
…del vers, i del bes…
…de la calma, del després.
Decidim, pel gat negre al carreró fosc,
Decidim, pel mirall trencat de la sala,
Per a totes i cadascuna de les males llunes,
Per a totes les bruixes fosques i esotèriques,
Valentes, de mirada fosca i mot antic.
Decidim mimar el somni,
Passen les imatges,
Properes,
Llunyanes,
A les places,
Decidim volar el carrer,
Fer volar els somnis més enllà,
Volar les ales de les sales clares,
De les llunes blanques, encanteri.
I quan tot això passi, demà passat,
Que passi qui passi, vagi on vagi,
Senti la terra ben endins i clara,
Com la veu de la cultura catalana.
Arribem arreu amb la força del llop,
Del drac, del centpeus, de totes les coses,
Auguris i encanteris de màgica llum,
Allà on ens mullem, llumí de lluna,
Llumí encés que encens la flama,
Abans estimada, terra engendrada,
Batec de llengües, comunicacions rares,
Estranyes, amb éssers opressors,
De reis i estats, de xarxes,
De mentides, perdudes,
A les cales profundes,
De les barriades difuntes.
On la mort ens deixà “bressoletes”,
A les voreres de les carreteres,
Sense poder veure el cap, el tret,
Sense poder identificar la raó del ser,
La naturalesa del lloc, del ser, proper,
Primer, darrer, com una vella dansa.
Mor l’or a la terrible tornada,
No oblidem els tres notes,
Ballen erràtiques les llunes,
S’endinsen, solitàries, les fades,
Negres, de dol, del consol bru, nu,
Ja ho saps, sempre anem a menys,
Anem a més, al somni del després.
Som el vers primer i darrer del matí,
De la tarda encesa, de la promesa.
Ja és aquí la victòria, una dolça nua,
Com l’esperança, la lluita continua.
MÀGICA LLUM 
Que la màgica llum ens acompanyi sempre… fins a la victoria plena!
VISCA CATALUNYA, PÀTRIA LLIURE!
Forta encaixada!
Xavier
Que sempre hi sigui! Sempre!!! Fins a l’alliberament! Ja som eterns!!!
La màgia continua! Fins a la victòria, sempre!
La Lluita continua i nosaltres continuarem lluitant fins a fer-nos dignes de la nostra Pàtria!
Amics de llum, fa poc que escric i no en se, tin un bocinet de Llum violeta llum dil.lusió, no és un poema pro crec que té quelcom, si em permeteu us l’enviaré de tot cor i si us agrada el publicaré.
Fins ara
Tina
Fil teixit de seda violeta
Quasi ja és mitjanit.
Apago el llum i tanco el que he reseguit
el llibre de les il•lusions.
Em guardo les últimes paraules del que he llegit:
“fil de seda”.
Entre tant espero m’arribi el son,
només m’il•lustra el cel obert.
Encara és encès el rètol de la Chrysler de l’edifici de’n front,
El tinc enganxat a la persiana, també m’acompanya.
A les dotze i un minut, en mig del silenci, s’apaga el llum
En la Foscor del moment, cerco la ràdio,
sempre està sobre l’altre coixí… a l’altre cantó
però, no la trobo està perduda – potser és a l’altre punta? ….
aixeco els llençols en una revolada i sento que cau,
ha anat a parar baix del llit,
la deixo tranquil•la
i la humitat relativa se m’amuntega solta els ulls.
De sobte, s’escola dins la meva estança,
per entremig de la cortina fina, un fil de lluna plena.
És un fil suau i intens, teixit de seda
té un do especial, m’acarona…
no és una il•lusió, m’abriga i m’obliga.
M’ha agradat, té tocs de novel·la, descriptiva, i tocs de poesia, amb metàfores com “un fil de lluna plena”, imatges boniques, que arriben.
Moltes gràcies per compartir-lo, Tina.
Una abraçada de màgica llum!!!
Agraït!
Des de Vilassar, on vas votar per la LLibertat del teu poble, agraits per la teva magia que ens dona força……seguirem lluitant….espero trovar-te el dia dela victoria…..
Ens trobarem el dia de la victòria, Genís, segur que sí! Serà així! Fins a assolir-la! Sempre!
Endavant vilassarencs! 🙂