Llum de la mar
Com la llum de la mar, sola,
entre el mirar i el sentir, nua,
la mar respira llunes diürnes,
que s’endinsen a la llum sola,
com l’ona, del blau núvol marí,
intens pergamí, destí a destí,
paral·leles vies, dins les vides,
tómbola enigmàtica d’atzars,
compresos entre l’absurd tort,
d’una tornada, d’andana anada,
donada a les dones que donen dol,
que acostumen a ser la mar i condol,
el consol que mai no arriba amb el sol,
lluna d’astres, farcida de màgia, de llum,
mulla’m cadascun del parell d’ulls, nus,
plens d’aigua i de màgia, creient-hi,
veient-ho, sentint-ho, dansa lliure,
mentre seguim somniant, pas a pas,
saps? La llum de la mar és una dansa,
és un ball d’onades, de muntanyes,
totes les llums es relacionen…
Elles mateixes són parelles, nues.
MÀGICA LLUM 
La mar amaga la sirena nua
enigmes de desèrtiques dunes
plenes de llum màgica pura
contrastos d’aigua i sequera
uns tant i uns altres tan poc
el món és ple de ceguera
el camí és ben tort
no voltem la foguera
mentre el somni és cercat
fades i nimfes, bruixots i druides
dansen i dansen en el cel tancat
quan les ànimes ja no són buides
llum blanca i sola, enamora
cansada d’esperar, torna
i ets allà a les profunditats
de la mar fosca d’ombres
on els tresors perduts amagats
ens esperen per a ser trobats.
Ufff Carolina! Cuca! Què bona! Moltes gràcies!!! Trobarem els tresors perduts!