jump to navigation

Llum de la multitud

Llum de multitud sentida, endinsada,
encisada, la fada cerca entre onades,
escoltades, les sirenes, no ens ofeguen,
dins d’elles, entre totes elles, fades nues,
et tornes peix, i creix l’univers, a la mirada,
de fada nua i amagada, vers silent, somniat,
mai amagat, entre gat i gat, gata a gata,
agafes de la gent el posat potser oposat,
o t’oposes a les suposicions, abans les accions,
o potser no vols jugar a fet i amagar, sols, sí,
adormint-nos a les branques, branquilló a branca,
pell de llum llunàtica als ulls de la gent que passa,
que mira, que sent, que dibuixa sons de color,
a la lluentor de l’or de les façanes riques de por,
de plor, de lluita d’oposats i contraris, mirades,
deslliurades, passes que no deixen passar,
passes accelerades sense ahir, tampoc demà,
que desxifren les llunes ocultes i asimètriques,
com si les mètriques haguessin de ser certes.

Llum de multitud a les portes obertes de la màgia,
quan encara és massa d’hora per una nova idea,
potser massa tard i ara s’escola entre el cervell,
mentre vessa pels descosits mel de llimona dolça.

Llum de multitud entre escenes africanes i franceses,
entre aràbigues i afganeses, diabòliques trampes,
a les llars del coure envellit i oxidat de ginebra.

Allà on s’escura un curt fil de paper, mai moll,
com un llom d’un llibre d’escriptures nues,
segures, atractives, sentides, a les nits,
amatòries són les hores sentides, nues,
sabíem com saber, o potser no ho sabíem,
el cert és que creixíem sense pensar-ho gens,
i arribàvem allà on no arriben les llunes nues,
si no es vesteixen i surten disparades al futur.

Torts, naveguem, nedem, entre aigües clares,
com la més blanca i màgica de totes les llums,
com els teus ulls carregats de certeses nues,
increïbles, despullades, als ulls de les albades.

Llum de multitud quan només importa l’actitud,
el saber fer, de les passes tranquil·les i dolces,
fes-me cas, que la festa és a punt d’esclatar.

Llum de multitud, aquesta nit no hi ha ensurt,
surt la glòria desfermada, com una fada alada,
donada, a les ones, entregada, feta de llums,
diürns, nocturns, entre la gent, entre la multitud.

Llum que cega, a les portes de les tavernes.

Comentaris»

1. Carolina Ibac - 24 Novembre 2009

La llum que cega és massa intensa
fem camí un dia i l’altre també
seguint la filosofia de les formigues
assolint els reptes dia a dia
valorem els amics i les amigues
l’essència de l’amor i la vida
escoltem les seves paraules dites
plenes de tendresa i estima
no ens allunyem amb la fantasia
siguem humils,
amb cap i peus a terra,
el futur ens espera
i allà jeu la felicitat eterna.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: