jump to navigation

Vénen meravelles

A les caixes de colors

sàviament fetes, certes.

Sàviament pel descontent,

sàviament, en saben més.

Molt més, ja ho veus,

ens guien amb la creu.

“Creu, creu-te això”

Creu el món tant tort.

I mort, sí, tant mort.

Or vessant a la pantalla.

Estigmes estàtics

dansen sense cos.

Voldria sorgir,

renéixer de cop.

No encendre mai,

mai més el televisor.

Fins que l’esfera lumínica,

la bola de cristall, sigui arreu.

I mentrestant, enganyen, fan tant mal…

Que em decidit emmudir, enllà les nits.

Ara tot té un color difícil de mirar, com abans,

ara tot té un revers tenebrós, sense lluites, tot d’or.

Riquesa feta i desfeta, als ulls de l’art castrador.

Que delimita i fa morir tantes ganes de ser com ahir.

Ahir, abans d’aprendre de les limítrofes formes del límit,

encerclant idees foranies, fora la forma, tot són mentides.

I ara mira’t, més enllà dels límits que queden en entredit,

després de dir o no dir, d’opinar o deixar-se portar, ets tu.

Sí, només tu, que ja no canvies de canal i fas del món, vendaval,

vendaval d’idees, ja saps que tot s’hi val, que tot té forma d’animal.

Animals que passegem deslliurats per les portes de les idees mortes,

fent més viva la flama que ha de dur-nos un nou món d’embruix, i sol.

Anuncis

Comentaris»

1. Carolina Ibac i Verdaguer - 21 febrer 2010

La caixa de colors descolorits per la manca de valors ens convida a no entrar-hi i fugir ben lluny de la seva manipulació. Les mentides són al fons i les veritats han mort. Només val el poder de l’audiència, el poder de la democràcia tan lloada en aquesta societat mediocre i conformista. Connectem-nos al televisor per desconnectar-nos del món. Deshumanitzem-nos veient escenes catastròfiques com si fossin la normalitat absoluta del nostre dia a dia. Fem manifestacions perdent el temps perquè ens guien els mitjans de comunicació. No som res, només una massa volàtil que és manipulada de la mateixa manera que ho feren amb els esclaus, de la mateixa manera que els senyors ho feu amb els serfs, de la mateixa manera que els mestres o feren amb els aprenents, de la mateixa manera que el patró ho feu amb el proletariat.

Serem idiotes! Per això tenim el que tenim.

2. Issabel - 21 febrer 2010

aquest poema té per a mi molta música m’agrada com sona, vénen marevelles


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: